Hi ha un tipus de dona (i també algun home), que prioritza l’amor romàntic i la fusió amb el esser estimat en les seves relacions, que s’ha etiquetat sovint com les dones que “estimen massa” encara que en un estricte sentit no seria que estimen massa sinó que deixen d’estimar-se a elles mateixes quan estimen a una altra persona.
Aquestes persones em recorden el mite de Medea que també “estima massa” a Jasó. En aquest mite ella sacrifica la seva família i alló conegut per a estar amb Jasó i, encara que viuen uns anys d’unió, finalment ell acaba enamorant-se d’una altra persona i ella desesperada mata als seus fills.
Les persones que s’identifiquen amb aquest arquetip perden el respecte per si mateixes i són capaces de deixar-ho tot per aconseguir al seu estimat. És la idea patriarcal de creure que és necessari sacrificar-se perquè t’estimin.
Hi ha moltes mares i àvies d’aquest segle 21 que donen el poder a les seves parelles creient que així podran retenir-lo al seu costat, i amb el temps, al no veure’s recompensades, s’enreden en una lluita d’insults i vexacions que acaba destruint la relació i sovint fent molt mal als fills.
El mite dóna un tint tràgic a la situació quan Medea mata als seus fills, però si ho mirem en un sentit simbòlic i no real, és bastant comú veure a fills de pares enredats en l’odi mutu, amb seriosos problemes emocionals que acaben sent els mes danyats.
Sense arribar a aquests extrems tan tràgics moltes persones sofreixen en les seves relacions perquè esperen que la parella els retorni algun dia els sacrificis que han fet per ella o que torni a ser l’amant enamorat/a del principi de la relació. I llavors poden tornar-se venjatives i odioses destruint el seu entorn i a elles mateixes com Medea.
En un altre mite que hem vist en algunes pel·lícules quan l’heroi ha de travessar algun pas difícil, l’esfinx li fa una pregunta per a entrar en sòl sagrat (és a dir l’interior d’un mateix): “Com es reté a la persona estimada?” A aquesta pregunta solament es pot respondre acceptant que no es pot retenir a la persona que estimes, cal deixar-la lliure.
Medea no entén això i se sacrifica fent el que Jasó vol, teòricament “per amor”, fins que amb el temps la seva venjança es va larvant i passa a la polaritat contrària. La víctima s’ha convertit en botxí a pesar de destruir el que mes vol i de destruir-se ella mateixa.
El mal de les nostres relacions consisteix a creure que la parella ha de complir totes les nostres expectatives i que el que fem per l’altre ens serà retornat en algun moment.
El compromís amb l’altre sorgeix del compromís amb un mateix, a les Medees (homes o dones) els costa entendre-ho.
