Des del 23 d’octubre estem en el signe d’Escorpí, potser el mes intens de tots els signes zodiacals que ens porta a explorar les emocions mes profundes. D’una forma semblant com la pel.licula estrenada recentment “El monstre ve a veure’ns”.
A Balança prenem una decisió i compartim la nostra experiència amb l’altre i ara se’ns mostra la part mes fosca i difícil d’aquest compartir, cosa que implica tots els seus aspectes: el que ens agrada i el que ens disgusta, el que estimem i el que odiem. És la destrucció de l’ideal per a entrar en el real. El veure el propi monstre reflectit en l’altre.
El mite que té relació amb aquest signe és el de la lluita de Perseu amb Medusa. En ella Perseu ha d’enfrontar l’odi i el ressentiment, la part mes monstruosa que tenim.
Medusa era una jove molt idealista i ingènua que després de ser traïda es converteix en un personatge odiós que petrifica amb la seva mirada. Tots coneixem a persones com Medusa que no encaixen la desidealització del seu conte de fades i expressen el seu ressentiment danyant, de vegades de manera irreparable, als altres. És l’expressió del dolor no assumit que creu que l’altre és l’únic culpable de la seva dissort. Medusa té el cap ple de serps com un símbol de les idees verinoses amb les quals un s’explica el desamor o la traïció.
En el mite Perseu ha d’armar-se d’un escut a manera de mirall perquè l’odi de Medusa no el destrueixi. La mirada de Medusa tan plena de rancor petrifica a tot el que s’atreveix a encarar-la. L’estratègia de Perseu fa que la pròpia Medusa es quedi petrificada en veure’s reflectida en el mirall.
Un necessita veure reflectit en l’altre el propi odi perquè si un el veiés en un mateix sentiria molta culpa. És molt destructiu odiar-se a un mateix i sentir les emocions anomenades “negatives”. Aquest és el monstre al qual cal enfrontar-se.
