Normalment veiem en l’arquetip de Quiró el seu costat masculí, la saviesa i connexió amb la intuïció i la sanació que encara que no siguin aspectes específicament masculins, sempre se’ls dóna una connotació activa o pertanyent a una banda més celeste que terrestre.
No és casual que la regència mes atribuïda a Quiró sigui Sagitari, signe inequívocament masculí que connecta aspectes humans i divins, sempre mirant cap al cel i llançant la seva fletxa creativa i fertilitzant.
Però no se li dóna veu a l’aspecte femení contingut en aquesta experiència, a la regència també atribuïda de Quiró al signe de Verge, signe callat, expiatori i regeneradorament passiu.
Sens dubte, en el treball que Quiró fa fins a arribar a la saviesa hi ha molts passatges de baixada al submon, de dolor i acceptació, de malaltia, i gairebé diria de mort, com correspon al treball xamànic.
Tota persona que vulgui arribar a sanar als altres, ha de passar per un procés de malaltia i mort alquímica.
Aquest aspecte no tan atractiu i vistós implica un treball en l’aspecte femení que està descrit, mitològicament, en les dones que tenen relació amb Quiró. Anem a veure els qui són aquestes dones i quin significat ens pot aportar la seva experiència en el treball del nostre sanador ferit.
La primera dona que té relació amb Quiró és, òbviament, la seva mare Filira, una nimfa filla d’Oceà i Tetis, de la qual Cronos, el seu pare, es va enamorar i va voler seduir. Però ella per escapar-se, es va convertir en egua, i al seu torn, Cronos es va convertir en cavall per poder unir-se amb ella.
Una altra versió diu que només Cronos es va convertir en cavall en veure’s sorprès per la seva dona, Rea, mentre copulava amb Filira. D’una o una altra manera, el personatge nascut d’aquesta unió és Quiró, el centaure, meitat home i meitat cavall. La seva mare, al no poder suportar la visió aberrant del seu fill, va demanar als déus que la convertissin en qualsevol cosa i la van convertir en til•ler.
Veiem doncs, en aquest primer personatge femení de Quiró, que és una nimfa, la referència sobre l’aspecte instintiu i lliure de la naturalesa en el treball quironià.
Les nimfes són sacerdotesses que servien en els temples de la Deessa (igual que l’arquetip Verge) i eren verges lliures en el seu contacte amb els homes, eren mestres en les arts sexuals però no estaven lligades a cap compromís en les seves relacions amoroses i exercien una funció d’oracle i sanadora.
Les nimfes estaven en contacte amb els esperits de la naturalesa i es deixaven endur pel seu costat instintiu, d’aquí ve la paraula ninfómana que usem per designar a dones amb un gran instint sexual.
Travessar el dolor que suposa l’orfandat simbòlica, és una característica bàsica del procés que hem de viure si ens aventurem a entrar en el viatge xamànic que ens planteja Quiró.
Un altre personatge femení en el mite, és la seva dona Cariclo, una altra nimfa de la que no hi ha moltes notícies; solament que com sanadora ajudava a Quiró i que va tenir amb ell una filla anomenada Ocírroe o Endeis, o el nom més conegut de Hipe (paraula relacionada amb cavall: hípica o hipòdrom).
De Hipe coneixem la història: s’explica que era amiga d’Artemisa, la deessa més lliure i independent de l’Olimp i que sortien juntes a caçar. Artemisa, d’altra banda, és una deessa a la qual es considera vident i profetisa, estudiosa de l’astrologia i cal pensar, que si Hipei i Artemisa eren amigues, compartien els mateixos ideals.
Sabem també que Hipe en algun moment, es va atrevir a desafiar al seu pare amb els seus poders mediúmnics, dient-li que canviaria la seva naturalesa immortal (cosa que realment va ser aixi al final de la seva vida). Quiró es va enfurismar al no acceptar que la seva filla fos més sàvia que ell.
La part masculina de Quiró, en la seva relació amb Sagitari, sabem que pot tenir el defecte del dogmatisme, i aquesta experiència de Hipe ens ho confirma, però seguim amb el mite.
Hipe va ser seduïda per Èol, el vent, i tement la reacció del seu pare i de la pròpia Artemisa, es va refugiar en el fons del mar amb el seu oncle Posidó, fins que va donar a llum a la seva filla.
Quan va néixer Melanipa, la seva filla, Hipe es va convertir en una constel•lació, la de Pegàs, el cavall alat.
En aquest personatge veiem amb més detall l’aspecte femení de Quiró relacionat amb Verge. Hipe comparteix amb les altres dues dones descrites anteriorment, l’aspecte instintiu o lliure, encara que en ella es produeix la caiguda o la crisi. Es deixa seduir per Èol, l’aire, el costat mental, i ha de pagar un preu, el d’haver d’amagar-se de la ira del seu pare i d’Artemisa, en el fons del mar, l’aspecte emocional, on més tard o més d’hora, hem de bussejar per conèixer els nostres orígens i passions, escindint-nos del nostre costat mental, que mai voldria que entréssim en aquests terrenys.
Melanipa, la néta de Quiró, no ho va passar millor que la seva mare, ja que va ser seduïda pel seu besoncle Posidó.
Aquest la va cegar i la va enterrar viva després de donar a llum a bessons que li van ser arrabassats i abandonats a la muntanya, com a tants herois i que van ser salvats de la mort per un pastor que els va cuidar. Ja grans, van rescatar a la seva mare, i Posidó penedit, li va retornar la vista a Melanipa.
Com veiem, els mites femenins de Quiró són una mica tràgics, ja que tant Hipe com Melanipa, passen per proves especialment difícils. Una amagada sota el mar, l’altra enterrada viva, això no és més que una descripció simbòlica que: qui vol arribar a ser savi com Quiró, ha de passar diverses proves. Primer, l’acceptació d’orfandat, un no pot seguir depenent dels arquetips parentals. Una altra, que un ha d’entrar en la seva part emocional inconscient per veure quin és l’origen dels seus conflictes o neurosis. Sempre es paga un preu per deixar-se seduir pel mental, tan clar i evident, però que no pot fer res per callar l’instintiu.
Després d’això, un pot donar a llum als bessons, la part mental que pot explicar i fer intel•ligible el que ha après. Però per a això, ha d’esperar un temps sota terra, encegat, fins que el que un pot donar als altres està desposseit d’ego.
Com veiem, el viatge del femení de Quiró no és gens fàcil i ens recorda les vicissituds que Persèfone (personatge central en el mite de Verge) ha de passar en ser raptada per Plutó, fins que aconsegueix ser la reina del inframon de ple dret i expressant tota la seva saviesa.
L’aspecte femení de Quiró ens parla de la naturalesa de la prova que hem de passar per arribar al coneixement promès en aquest arquetip quironià; de la mateixa forma que el signe de Verge, on la prova és el treball i la malaltia, que tots hem de sanar per obrir-nos a la consciència de les relacions que comencen a Balança.
He vist en moltes dones que tenen Quiró destacat a la seva carta, i també en les meves pròpies experiències, que aquests aspectes femenins tenen molta força que donen claus sobre el procés que hem de fer. És útil conèixer-ho, ja que de vegades ens quedem en l’aspecte agradable del mite i no veiem les proves que cal passar per arribar a ser persones conscients i també per veure que el costat instintiu, tan present en totes les dones que he descrit, pot ser la clau per endinsar-nos en el terreny de la saviesa, a la qual normalment donem una connotació mes mental equivocadament. Cal veure tot el que es desencadena quan Hipe és seduïda per l’aire.
Aquest aspecte de Quiró em sembla integratiu, ja que en ell estan presents els quatre elements: el foc en el propi Quiró, l’aire en Èol, l’aigua en l’amagatall d’Hipe i la terra en el lent procés de Melanipa.
És curiós veure com també està present l’aspecte polar de Sagitari, Bessons, en els bessons que resolen el problema. Això ens fa veure que després de les crisis podem comunicar l’experiència i obrir els nostres potencials vivificants i creatius, per ajudar als altres en la seva ceguesa, cosa que també descriu el mite en la devolució de la vista a Melanipa.
En definitiva, aquest aspecte menys conegut del mite de Quiró, ens està parlant d’un procés terapèutic que tots, en major o menor mesura, estem vivint. Espero que aquest escrit pugui donar una mica de llum sobre els passos inevitables en el despertar de la consciència.
No és casual que la regència mes atribuïda a Quiró sigui Sagitari, signe inequívocament masculí que connecta aspectes humans i divins, sempre mirant cap al cel i llançant la seva fletxa creativa i fertilitzant.
Però no se li dóna veu a l’aspecte femení contingut en aquesta experiència, a la regència també atribuïda de Quiró al signe de Verge, signe callat, expiatori i regeneradorament passiu.
Sens dubte, en el treball que Quiró fa fins a arribar a la saviesa hi ha molts passatges de baixada al submon, de dolor i acceptació, de malaltia, i gairebé diria de mort, com correspon al treball xamànic.
Tota persona que vulgui arribar a sanar als altres, ha de passar per un procés de malaltia i mort alquímica.
Aquest aspecte no tan atractiu i vistós implica un treball en l’aspecte femení que està descrit, mitològicament, en les dones que tenen relació amb Quiró. Anem a veure els qui són aquestes dones i quin significat ens pot aportar la seva experiència en el treball del nostre sanador ferit.
La primera dona que té relació amb Quiró és, òbviament, la seva mare Filira, una nimfa filla d’Oceà i Tetis, de la qual Cronos, el seu pare, es va enamorar i va voler seduir. Però ella per escapar-se, es va convertir en egua, i al seu torn, Cronos es va convertir en cavall per poder unir-se amb ella.
Una altra versió diu que només Cronos es va convertir en cavall en veure’s sorprès per la seva dona, Rea, mentre copulava amb Filira. D’una o una altra manera, el personatge nascut d’aquesta unió és Quiró, el centaure, meitat home i meitat cavall. La seva mare, al no poder suportar la visió aberrant del seu fill, va demanar als déus que la convertissin en qualsevol cosa i la van convertir en til•ler.
Veiem doncs, en aquest primer personatge femení de Quiró, que és una nimfa, la referència sobre l’aspecte instintiu i lliure de la naturalesa en el treball quironià.
Les nimfes són sacerdotesses que servien en els temples de la Deessa (igual que l’arquetip Verge) i eren verges lliures en el seu contacte amb els homes, eren mestres en les arts sexuals però no estaven lligades a cap compromís en les seves relacions amoroses i exercien una funció d’oracle i sanadora.
Les nimfes estaven en contacte amb els esperits de la naturalesa i es deixaven endur pel seu costat instintiu, d’aquí ve la paraula ninfómana que usem per designar a dones amb un gran instint sexual.
Travessar el dolor que suposa l’orfandat simbòlica, és una característica bàsica del procés que hem de viure si ens aventurem a entrar en el viatge xamànic que ens planteja Quiró.
Un altre personatge femení en el mite, és la seva dona Cariclo, una altra nimfa de la que no hi ha moltes notícies; solament que com sanadora ajudava a Quiró i que va tenir amb ell una filla anomenada Ocírroe o Endeis, o el nom més conegut de Hipe (paraula relacionada amb cavall: hípica o hipòdrom).
De Hipe coneixem la història: s’explica que era amiga d’Artemisa, la deessa més lliure i independent de l’Olimp i que sortien juntes a caçar. Artemisa, d’altra banda, és una deessa a la qual es considera vident i profetisa, estudiosa de l’astrologia i cal pensar, que si Hipei i Artemisa eren amigues, compartien els mateixos ideals.
Sabem també que Hipe en algun moment, es va atrevir a desafiar al seu pare amb els seus poders mediúmnics, dient-li que canviaria la seva naturalesa immortal (cosa que realment va ser aixi al final de la seva vida). Quiró es va enfurismar al no acceptar que la seva filla fos més sàvia que ell.
La part masculina de Quiró, en la seva relació amb Sagitari, sabem que pot tenir el defecte del dogmatisme, i aquesta experiència de Hipe ens ho confirma, però seguim amb el mite.
Hipe va ser seduïda per Èol, el vent, i tement la reacció del seu pare i de la pròpia Artemisa, es va refugiar en el fons del mar amb el seu oncle Posidó, fins que va donar a llum a la seva filla.
Quan va néixer Melanipa, la seva filla, Hipe es va convertir en una constel•lació, la de Pegàs, el cavall alat.
En aquest personatge veiem amb més detall l’aspecte femení de Quiró relacionat amb Verge. Hipe comparteix amb les altres dues dones descrites anteriorment, l’aspecte instintiu o lliure, encara que en ella es produeix la caiguda o la crisi. Es deixa seduir per Èol, l’aire, el costat mental, i ha de pagar un preu, el d’haver d’amagar-se de la ira del seu pare i d’Artemisa, en el fons del mar, l’aspecte emocional, on més tard o més d’hora, hem de bussejar per conèixer els nostres orígens i passions, escindint-nos del nostre costat mental, que mai voldria que entréssim en aquests terrenys.
Melanipa, la néta de Quiró, no ho va passar millor que la seva mare, ja que va ser seduïda pel seu besoncle Posidó.
Aquest la va cegar i la va enterrar viva després de donar a llum a bessons que li van ser arrabassats i abandonats a la muntanya, com a tants herois i que van ser salvats de la mort per un pastor que els va cuidar. Ja grans, van rescatar a la seva mare, i Posidó penedit, li va retornar la vista a Melanipa.
Com veiem, els mites femenins de Quiró són una mica tràgics, ja que tant Hipe com Melanipa, passen per proves especialment difícils. Una amagada sota el mar, l’altra enterrada viva, això no és més que una descripció simbòlica que: qui vol arribar a ser savi com Quiró, ha de passar diverses proves. Primer, l’acceptació d’orfandat, un no pot seguir depenent dels arquetips parentals. Una altra, que un ha d’entrar en la seva part emocional inconscient per veure quin és l’origen dels seus conflictes o neurosis. Sempre es paga un preu per deixar-se seduir pel mental, tan clar i evident, però que no pot fer res per callar l’instintiu.
Després d’això, un pot donar a llum als bessons, la part mental que pot explicar i fer intel•ligible el que ha après. Però per a això, ha d’esperar un temps sota terra, encegat, fins que el que un pot donar als altres està desposseit d’ego.
Com veiem, el viatge del femení de Quiró no és gens fàcil i ens recorda les vicissituds que Persèfone (personatge central en el mite de Verge) ha de passar en ser raptada per Plutó, fins que aconsegueix ser la reina del inframon de ple dret i expressant tota la seva saviesa.
L’aspecte femení de Quiró ens parla de la naturalesa de la prova que hem de passar per arribar al coneixement promès en aquest arquetip quironià; de la mateixa forma que el signe de Verge, on la prova és el treball i la malaltia, que tots hem de sanar per obrir-nos a la consciència de les relacions que comencen a Balança.
He vist en moltes dones que tenen Quiró destacat a la seva carta, i també en les meves pròpies experiències, que aquests aspectes femenins tenen molta força que donen claus sobre el procés que hem de fer. És útil conèixer-ho, ja que de vegades ens quedem en l’aspecte agradable del mite i no veiem les proves que cal passar per arribar a ser persones conscients i també per veure que el costat instintiu, tan present en totes les dones que he descrit, pot ser la clau per endinsar-nos en el terreny de la saviesa, a la qual normalment donem una connotació mes mental equivocadament. Cal veure tot el que es desencadena quan Hipe és seduïda per l’aire.
Aquest aspecte de Quiró em sembla integratiu, ja que en ell estan presents els quatre elements: el foc en el propi Quiró, l’aire en Èol, l’aigua en l’amagatall d’Hipe i la terra en el lent procés de Melanipa.
És curiós veure com també està present l’aspecte polar de Sagitari, Bessons, en els bessons que resolen el problema. Això ens fa veure que després de les crisis podem comunicar l’experiència i obrir els nostres potencials vivificants i creatius, per ajudar als altres en la seva ceguesa, cosa que també descriu el mite en la devolució de la vista a Melanipa.
En definitiva, aquest aspecte menys conegut del mite de Quiró, ens està parlant d’un procés terapèutic que tots, en major o menor mesura, estem vivint. Espero que aquest escrit pugui donar una mica de llum sobre els passos inevitables en el despertar de la consciència.
Teresa Andreu
Article editat per Cyclos (butlletí de l’Associació d’Astrologia de Catalunya) Nº 11. Tardor 1996.
