A partir del 21 de setembre estem en l’equinoci, paraula que fa referència a equilibri perquè hi ha les mateixes hores de llum que de foscor.
És el temps de Balança en el qual ja no necessitem ser herois sinó veure a l’altre i no quedar-nos amb la pròpia i esbiaixada visió de les coses. Això ens força a decidir, a comprometre’ns amb un costat o un altre.
En paraules d’Octavio Paz: “Perquè pugui ser, haig de ser un altre, sortir del mi, buscar-me entre els altres, els altres que no són si jo no existeixo, els altres que em donen plena existència”
El mite que mes relació té amb aquesta experiència és el de Paris i Helena.
Paris és un antiheroi, algú que no vol competir sinó que busca l’equanimitat i la justícia en les seves accions. A Paris se li demana decidir en el litigi que tenen 3 deeses: Hera, Atenea i Afrodita. Hera li ofereix el poder i la riquesa, Atenea el triomf en les batalles i Afrodita l’amor de la dona mes bella del món. Eride (la discòrdia) ofereix una poma d’or a la millor de les tres i Paris intenta partir la poma en tres trossos però Zeus no accepta aquesta solució i Paris tria a Afrodita,la deesa de l’amor.
Paris i Helena s’enamoren però ella estava casada amb el rei d’Esparta, Menelau. Paris decideix raptar-la i Helena decideix abandonar a Menelau i aquesta decisió desencadena la guerra de Troia que va durar deu anys.
Aquest mite no ens parla de la fatalitat sinó de la RESPONSABILITAT que en decidir tenim amb el resultat que es derivi d’aquesta decisió.
Aquest seria el treball plantejat en aquest equinoci representat pel signe de Balança, el signe mes sociable i que mes tendeix a compartir i a buscar companys de viatge i per tant ha de decidir i comprometre’s i assumir les conseqüencies d’aquests compromisos i decisions.
