Des del 21 de novembre el sol està davant de la constel·lació de Sagitari i aquest mes es tenyeix de la fogositat d’aquest signe. Sagitari és un signe inquiet, idealista i cercador de sentit en tot el que fa, com si estigués connectat amb alguna cosa que no és d’aquest món i llança la seva fletxa per connectar-se amb alló diví.
Després d’Escorpí en el qual ens hem enfrontat amb el monstre interior ara ens toca viure una nova vida acceptant les limitacions que tenim després de la batalla.
El mite que té a veure amb Sagitari és el del centaure Quiró que al acceptar la seva ferida incurable es torna savi.
La història de Quiró ens diu que per atzar es fereix amb una fletxa verinosa que, de no haver estat immortal, li hagués causat la mort i, buscant la seva pròpia curació, aprèn l’art de la medicina. Quiró és el mestre de molts herois mítics com Aquil·les, Teseu, Jàson i Hércules entre altres.
Quiró ens assenyala el paper del xaman que travessant el seu propi infern ajuda als altres a sanar.
En aquesta etapa sagitariana necessitem conèixer les nostres limitacions per a accedir al cor compassiu i a la sabiduría interior.
No és estrany que molts es quedin pel camí, és una tasca àrdua la d’acceptar tant els propis dons com els propis errors, per això necessitem sentir-nos ferits, de vegades sense rumb, per a conèixer alló lluminós que hi ha en nosaltres. El mestre es fa, no neix amb un do especial. És derprés de travessar les dificultats que un pot tornar-se savi.
Hi ha moltes referències al paper del xamán en la literatura i el cinema. Un bon exemple el tenim en el mestre Ioda de la pel.licula “La guerra de les galàxies” i de l’ensenyament que li dóna al jove Skywalker que, orgullós, no pot acceptar a un gran mestre per la imatge que té formada d’ell.
