PEIXOS

Peixos és un signe d’aigua, tremendament sensitiu i compassiu, que busca en la seva experiència la fusió, la dissolució i l’entrega.
Tot en Peixos sembla estar regit pel sentiment i un gran sentit receptiu emergeix en tots els seus actes. Impressionable i influenciable, és potser el més emotiu de tots els signes.
El símbol de Peixos, dos peixos nedant en direccions oposades, ens parla d’aquesta naturalesa sense protecció, abandonada al fluir.
Peixos, com els peixos, és esmunyedís i escapista, amb una gran dificultat per distingir on acaba ell i on comencen els altres, potser per això necessita revestir-se d’escates vistoses que l’individuen, com a actituds mentals i lògiques per amagar la seva real sensibilitat i vulnerabilitat.

A la cultura cristiana els símbols al·lusius al peix són innombrables.
El peix és associat a Crist, el redemptor dels homes, com a exponent màxim de l’entrega, els Apòstols són pescadors, el miracle dels pans i els peixos, l’abstinència de menjar carn i substituir-la per peix en la Quaresma que és el temps de Peixos, així com el ritual del Baptisme submergint al neòfit en l’aigua, per citar-ne alguns.
En la cultura grega el símbol del peix és constant, recuperant-lo de cultures anteriors, com a representatiu de la naturalesa femenina, de la gran mare, a la qual se li oferien sacrificis rituals.
La parella mare i fill sacrificat està present en els déus babilonis en la figura d’Atargatis i Ictio, que més tard es converteix en el déu Ea, la cabra-peix, símbol capricornià.
La relació entre aquests dos signes és notable i fàcilment podem associar mites referents a Peixos amb els de Capricorn. Crist seria tal vegada el més evident, encara que a Peixos es posaria l’èmfasi en l’aspecte emocional i en l’entrega i a Capricorn en la realització i en la concreció.
A Peixos el mite posa en relleu la dualitat mare poderosa i patidora, de vegades destructiva, i el fill redemptor, condemnat i sacrificat, i la mort i resurrecció que és necessària per redimir aquesta part fosca materna.
La mare i el fill són alhora el mateix personatge interioritzat a Peixos. És a la vegada la mare sol·licita que fa que el fill emmalalteixi i el porta a la destrucció i el fill que redimeix les culpes i excessos del seu entorn com a víctima propiciatòria.

Peixos és l’últim signe d’aigua, el que representaria el mar de les nostres emocions, l’inconscient col·lectiu del que parla Jung.
En aquest signe un sol sentir-se posseït, ofegat per aquest inconscient que irromp poderosament en la psique personal i sent el dolor i el plaer de tots.
Peixos és també un signe de transpersonalitat com a Aquari però d’una forma emocional. És a Peixos on es pot sentir la màxima compassió i no és d’estranyar que els seus nadius de vegades vulguin escapar-se d’això. Peixos sent una gran responsabilitat (en el sentit literal de la paraula: la capacitat de respondre) en els moviments emocionals que viu i no sempre és capaç de donar aquesta resposta. D’aquí la seva sensació d’impotència que el fa “fill” depenent i escapista.
Un altre arquetip antagònic és el del cuidador maternal que creu que pot contenir tot el dolor del món amb una actitud prepotent i salvadora.
A Peixos un necessita trobar l’equilibri entre aquests dos instints i acceptar el que la vida porta sense evitar-ho ni voler modificar-ho.